Pas a pas anam fent camí. El clima de convivència a qualsevol entorn es construiex a poc a poc, i per part de tots.
El clima és sempre present, però intangible. Hem de ser conscients que la nostra actitud posa sempre un gra d'arena: hauríem de tenir sempre un somriure per al company que ens creuam, hauríem de pensar sempre en com se senten els altres,...
Sovint pensam que aquella mirada, aquell gest anava dirigit a noltros, perquè "ens tenen mania", "no els hi agradam", "estam xerrant de mi". Però, i si ens aturam i pensam que no som el centre?
I si pensam que la mirada, el gest, responen a un preocupació, una mala nota.... I si intentam parlar-hi?
Pas a pas, gest a gest, somriure a somriure,... es crea el clima que necessitam per estar millor a qualsevol lloc.
